06 maig L’oli de l’Empordà, mil·lenari i tocat per la tramuntana

Posted at 15:36h in actualitat by
Una denominació d’origen protegida (DOP) és un distintiu que té com a objectiu reconèixer els productes de qualitat i els productes tradicionals, agrícoles i alimentaris. Es caracteritzen per tenir unes qualitats específiques obtingudes gràcies a la seva zona geogràfica de cultiu, i als factors naturals i humans d’aquesta. El distintiu informa els consumidors del valor afegit que tenen aquests productes respecte a d’altres que es poden trobar al mercat, i el garanteix mitjançant una sèrie de requisits que els cultivadors i els elaboradors han de respectar.
Una de les 12 DOP del país és l’oli de l’Empordà. És un oli amb molta història i tocat per la tramuntana. “El clima permet que l’olivera pugui viure en la latitud més al nord de la península Ibèrica”, explica a NacióDigital Simon Casanovas, president del consell regulador de la DOP.

L’altre element singular són les varietats endèmiques argudell i corivell, que només es troben a l’Empordà. L’oli té un aspecte clar, net i transparent. El gust i les sensacions que desprèn canvien precisament segons quin és el fruit que l’ha produït. Mentre l’argudell i corivell tenen un delicat equilibri entre dolç i amarg, la varietat verdal (llei de Cadaqués) dona lloc a un oli afruitat, madur i amb un cert grau de picant.

Es produeix a l’Alt i el Baix Empordà però també en municipis propers del Gironès i el Pla de l’Estany. La DOP aplega actualment més de 800 productors i quatre empreses elaboradores-comercialitzadores.

Les primeres mostres d’olivera que s’han trobat a l’Empordà daten del final de l’Edat del Bronze. Però el cultiu i la producció d’oli s’atribueixen als grecs, que van arribar per mar el segle VI a.C. i van fundar les colònies d’Empúries i Roses. Posteriorment, els romans van mantenir els conreus i els monjos benedictins els van consolidar, fins arribar a la situació actual, amb una extensió de més de dues mil hectàrees d’oliveres i una producció d’olis d’elevada qualitat. “És un oli mil·lenari”, destaca el president de la DOP.

Es dona la circumstància que inicialment, segons explica Casanovas, inicialment no era per menjar sinó per fer llum amb llànties per il·luminar estances. Ara, és un oli molt reconegut a les comarques gironines i barcelonines que és molt recomanable en amanides, pa amb tomàquet, guisats i “qualsevol tipus de plat en què l’oli s’hagi de fregir”.

Hi ha dos factors diferencials. El primer, és la tramuntana. Aquest vent de nord provoca un clima que permet que l’olivera pugui veure a la latitud més septentrional de la península Ibèrica. La segona qüestió, tant o més important segons Simon Casanovas, són unes varietats endèmiques que permeten produir un oli molt diferent al d’altres zones.

La DOP protegeix olis d’oliva verge extra de les varietats autòctones argudell, curivell i verdal (llei de Cadaqués) i la varietat tradicional arbequina. Es consideren com a varietats principals l’Argudell, en un percentatge mínim del 51% i l’arbequina, representant la suma d’ambdues més del 95%. “Són varietats que els pagesos han anat seleccionant al llarg dels segles”, explica Simon Casanovas.

L’oli de les oliveres de l’Empordà és més verd, més intens i més fresc que el d’altres zones de Catalunya. De fet, els olis poden tenir matisos d’oliva verda o d’oliva madura, que aporta l’arbequina. La pròpia de l’Empordà té, en canvi un matís més verd. Les aromes recorden a l’oliva verda acabada de collir, a la gespa acabada de tallar, al fonoll. Aporta un important efecte antioxidant i un gust amarg i picant. “Transmet molt més gust al menjar tan fresc com amb un plat cuit”, explica el president de la DOP.

El logotip propi de la DOP oli de l’Empordà i el logotip de la Unió Europea són els segells que garanteixen l’origen i la qualitat del producte.

Els envasos han de ser de capacitat igual o inferior a 5 litres en recipients de vidre, metàl·lics amb revestiment per a ús alimentari, PET, ceràmica vitrificada i altres permesos per la legislació vigent.

El Consell Regulador garanteix que els productes emparats per la DOP compleixen els requisits establerts en el reglament i el plec de condicions. L’entitat de certificació, Entitat d’Inspecció i Certificació de Girona SL (EICG) en realitza el control i la certificació.

La zona de cultiu es concentra en terrenys de sòls pobres: la serra de l’Albera i la serra de Rodes, al nord; el Montgrí i les Gavarres, al sud. Substrats muntanyosos que configuren una geologia característica, amb granits, pissarres i argiles. La privilegiada ubicació geogràfica empordanesa, a cavall entre la mar Mediterrània i els Pirineus, fa que el clima combini hiverns suaus, estius no massa calorosos i la inevitable tramuntana. Tot plegat ajuda a configurar el marcat caràcter de l’oli de l’Empordà.

La zona de producció comprèn municipis de les comarques de l’Alt Empordà i el Baix Empordà principalment i alguns municipis limítrofs de les comarques del Gironès (Flaçà, Llagostera, Madremanya, Sant Jordi Desvalls i Viladasens) i el Pla de l’Estany (Crespià, Esponellà i Vilademuls).

El territori marca el producte. “Si portéssim les varietats locals a una altra zona, com que el clima és diferent no tindríem el mateix oli”, explica Casanovas a NacióDigital. “Per això tenim la denominació d’origen, perquè és un producte singular i la Unió Europea ens ho ha reconegut”, conclou.